La Confraria de Pescadors de Lloret de Mar té tres embarcacions d’arts menors i un mariscador. Lloret de Mar no té port pesquer i això ha provocat que aquestes embarcacions venguin les seves captures a la llotja de Blanes, que és el seu port de referència. Entre la Guerra Civil i els anys 50, la flota de pescadors de Lloret va créixer considerablement, amb noves embarcacions de més tonatge. L’arribada del turisme cap a mitjans del segle XX va provocar que aquesta activitat disminuís fins a convertir-se gairebé en testimonial.
Patró Major: Josep Riera Enrich
Membre del GALP Costa Brava: No
Ubicació: Apartat de correus 686. 17310 Lloret de Mar, Girona
Telèfon: 972 36 45 80
Web: —
HISTÒRIA
L’any 1924 apareix la Societat Mútua – Benèfica denominada “La Tranyina”, arrel de la presència, l’any 1912, d’un nou ormeig que era desconegut fins al moment. A conseqüència de la Guerra Civil, va desaparèixer bona part de la documentació de la Societat “La Tranyina”; i només es va poder salvar el llibre d’actes (1924 – 1939). El llistat de la flota pesquera que contempla el cens de 1940 és de seixanta-quatre embarcacions, tretze de teranyines i els llaguts auxiliars, els caros d’arts de platja, dos dels quals ja retirats, i barques de tresmalls, sardinals i altres ormeigs, amb un arqueig total de noranta tres tones i cinquanta-quatre pescadors censats. Però d’embarcacions n’hi havia d’altres que no se’n tenen dades perquè no estaven inscrites. Són temps en que l’autoritat considera il·legal la Societat Mútua – Benèfica “La Tranyina”, per la qual cosa tots els béns passen al denominat Pósit de Pescadores; després convertit en Confraria. Ja ben entrats els anys 40 l’evolució de la pesca amb xarxes d’encerclament demana la reconversió de la flota, per l’envelliment de les barques i per les noves exigències del canvi en tractar el peix per assolir millors preus. D’aquí sorgeixen noves embarcacions de més tonatge, s’incrementen les teranyines i es viu una època daurada de la pesca de peix blau a Lloret de Mar, que es converteix en un dels mercats importants amb la presència d’embarcacions d’altres pobles, des de Barcelona a Sant Feliu i, fins i tot, de Tarragona. Cap a 1960, amb l’arribada del turisme, hi havia 222 pescadors però la gent jove va anar perdent la tradició de treballar en el sector pesquer i els més grans es van acollir al Montepio Marítimo Nacional. Els andalusos es van fer càrrec de les pesqueres que els lloretencs van abandonar per l’arribada del turisme i per el canvi de la tècnica de pesca fins al moment artesana. En poc temps comença la decadència i de disset teranyines passen a cinc que, a poc a poc, també van anar desapareixent. A dia d’avui la Confraria de Pescadors de Lloret de Mar no té subhasta pròpia i compta amb tres embarcacions d’arts menors.
ACTIVITAT QUE DESENVOLUPA
La flota pesquera de Lloret de Mar està composta per 3 embarcacions.
Arts menors: 3 embarcacions
La Confraria de Pescadors de Lloret de Mar també compta amb un mariscador.
ESPÈCIES
Les espècies més significatives que es pesquen a Lloret de Mar són: sípia, sonso, pagell, serviola, rata, escórpora i bastina.
COMERCIALITZACIÓ I SUBHASTES
La Confraria de Lloret de Mar no realitza cap subhasta diària. El port de referència és el de Blanes on la flota pesquera de Lloret de Mar va a vendre les seves captures.
ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA PESCA
Lloret de Mar celebra la festa major en honor de la seva patrona, Santa Cristina, i es dedica a recordar el passat mariner de la vila i el seu origen pescador. La Processó de les Barques és una de les activitats més destacades.
Lloret acull el Museu del Mar, museu que recupera la història dels indians i la tradició pesquera i navegant de la vila. Està ubicat a l’antiga i indiana Casa Garriga que va ser adquirida l’any 1981 pel Consistori de l’Ajuntament per convertir-la en museu local.
