La Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols, ubicada al Port Pesquer, té un total de disset embarcacions. A diferència d’altres llocs de la Costa Brava, a Sant Feliu de Guíxols s’ha optat per sistemes de pesca poc agressius a través de les arts menors i l’encerclament. La Confraria forma part del Pla de Gestió de la Sonsera, una de les espècies més significatives que es pesquen en aquesta zona.

 

Patró Major: Carmelo Martínez Martínez

Membre del GALP Costa Brava: No

Ubicació: Port Pesquer, s/n, 17220 Sant Feliu de Guíxols, Girona

Telèfon: 972 32 03 81

Web: cpguixols.cat

 

 

 

HISTÒRIA

 

L’activitat comercial marítima a Sant Feliu de Guíxols es remunta al segle lV aC amb l’existència d’un poblat ibèric damunt el promontori de Guíxols, un turó que divideix en dos la badia i crea dos ports naturals. Durant els segles XIII-XV, van créixer les activitats marítimes de pesca i comerç al municipi, ja que el mar era l’única via de comunicació en aquell moment. L’any 1258, l’abat del Monestir va concedir el dret de poder construir unes drassanes a la platja, on s’haurien de bastir les naus per a establir relacions de comerç de cabotatge amb altres localitats. En aquest sentit, la badia de Sant Feliu tenia la particularitat que permetia carregar i descarregar amb facilitat les barques, donat que quedava força arrecerada i protegida de vents i temporals. A les drassanes de Sant Feliu es construïren naus, llenys, llaguts, tarides i galeres. Algunes d’aquestes embarcacions van formar part de la flota del rei Pere III el Cerimoniós en les campanyes catalanes d’expansió per la Mediterrània. Cap al segle XlV, el port de Sant Feliu tenia relacions comercials amb les ciutats de Barcelona, Tarragona , Tortosa, València i Mallorca. La importància del comerç marítim guixolenc va fer que Sant Feliu posseís una llotja de mar al mateix temps que Barcelona, Girona, Perpinyà i Tortosa. A més, l’any 1443 es va concedir a la vila un privilegi reial per a crear, com s’havia fet a Barcelona, un consolat de mar; una institució jurídica especial per als afers marítims i comercials.

Durant la segona meitat del segle XVlll l’economia catalana es va reactivar després d’una època dura i a Sant Feliu, a les drassanes instal·lades a l’actual rambla del Portalet, s’hi van construir vaixells militars i nombrosos velers destinats a usos comercials. Al 1904 es va començar a construir el port de Sant Feliu de Guíxols que culminaria amb la construcció de l’escullera. La pesca és una de les activitats marineres amb més tradició a aquest municipi i s’ha mantingut passant per davant d’altres activitats com la salaó de peix o la construcció d’embarcacions, que durant segles l’havien superada en importància. Avui dia es considera que és un sector consolidat gràcies, en gran part, a l’incorporació de la immigració, provinent majoritàriament d’Andalusia, que va potenciar aquesta activitat. L’any 2010 es va remodelar i millorar la llotja de Sant Feliu de Guíxols, factor que propiciar també a la recuperació del sector pesquer local. La pesca professional a Sant Feliu, tot i que hi ha diferents tipus d’arts de pesca, té la particularitat que durant molts d’anys s’ha basat en una flota d’encerclament.

 

 

ACTIVITAT QUE DESENVOLUPA

 

La flota pesquera de Sant Feliu de Guíxols està composta per 17 embarcacions.

Tresmall: 9 embarcacions

Sonseres: 3 embarcacions

Palangre de superfície:  1 embarcació

Palangre de fons: 1 embarcació

Encerclament: 3 embarcacions

 

 

ESPÈCIES

Les espècies més significatives que es pesquen a Sant Feliu de Guíxols són: sardina, anxova, sonso, sorell i garotes.

 

COMERCIALITZACIÓ I SUBHASTES

 

La Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols té dues subhastes de matí de dilluns a divendres. La primera comença a les 7:30h per a les embarcacions d’encerclament i les sonseres. A partir de les 12h comença la segona subhasta per a les embarcacions d’arts menors. La flota pesquera de Sant Feliu de Guíxols ven a la llotja del municipi, tot i que puntualment també van a vendre a les de Blanes o Palamós.

 

Les captures, en gran part, van destinades a majoristes, tot i que també hi ha compradors minoristes de restaurants i peixateries de Sant Feliu de Guíxols i poblacions properes.

 

 

PLANS DE GESTIÓ i COGESTIÓ

 

La Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols forma part d’un Pla de Gestió.

 

  • Pla de Gestió del Sonsera. El pla, aprovat el 2014, contempla que la sortida i entrada de port, així com el desembarcament i la comercialització de les captures només es pot efectuar en els ports i llotges de Blanes, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, l’Estartit, Arenys, Badalona i Barcelona. D’altra banda, en aplicació de les mesures de reducció de captures, s’estableixen quotes de captures màximes que no poden ser superades per les embarcacions.

COL·LABORACIÓ AMB EL MÓN CIENTÍFIC

 

La Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols treballa perquè es porti a terme un estudi científic per reduir la campanya de captura de garotes per als mariscadors professionals. L’objectiu és arribar a crear un pla de gestió de la garota per preservar aquesta espècie.

 

 

RELACIÓ AMB LES LÍNIES DE TREBALL DE L’ESTRATÈGIA MARÍTIMA DE CATALUNYA 2030

 

El Pla Estratègic 2018-2021 pretén treballar a l’entorn de cinc objectius:

 

  1. Millorar la recopilació de dades i l’avaluació científica.
  2. Establir un marc de gestió pesquera basat en els ecosistemes.
  3. Desenvolupar una cultura de compliment i eliminar pesqueres il·legals, no declarades i no reglamentades.
  4. Donar suport a les pesqueres sostenibles a petita escala i a l’aqüicultura.
  5. Incrementar la solidaritat i la coordinació al Mediterrani.

 

En aquesta línia, la Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols contribueix en:

 

  • Marina Litter. Ajut del Departament d’Agricultura (juliol 2020) adreçat a les quatre Federacions de Confraries de Pescadors catalanes per consolidar un sistema de recollida de deixalles marines a la totalitat del litoral català.

 

  • Mou-te pel mar. Projecte que fomenta el plogging i l’eco-swimming per generar consciència mediambiental sobre la necessitat de mantenir els ecosistemes marins i litorals nets, lliures de plàstics i de residus.

 

  • Veda anual. Normativa del Departament d’Agricultura de la Generalitat que contempla la parada temporal de la flota pesquera per deixar recuperar les espècies i realitzar una activitat més sostenible.

 

 

ACTIVITATS AL PORT I A LA CONFRARIA

 

La Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols organitza visites guiades per a les escoles on es mostra la subhasta del peix i s’expliquen els diferents tipus de pesqueres del municipi. Passen per aquesta activitat uns 500 alumnes anualment. La Confraria també està oberta al públic per qui la vulgui visitar.

 

La Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols celebra la festivitat de la Mare de Déu del Carme, 16 de juliol, amb una processó marinera i altres activitats.

 

Contacte

X