La Confraria de Pescadors de l’Estartit, ubicada al carrer Ter Vell, té una flota de 10 embarcacions d’arts menors i 5 llicències per a la pesca de l’anguila al Baix Ter. La sípia és un dels seus productes estrella i, precisament, els pescadors artesanals col·laboren amb el Projecte Sèpia per a la conservació i recuperació d’aquesta espècie a la Badia de Pals i al Golf de Roses. La Confraria de Pescadors de l’Estartit no té subhasta pròpia i les embarcacions van a vendre cada tarda a la llotja de Palamós. Una pesquera important de la zona del Baix Ter és l’anguila, que és present a la Confraria de Pescadors des de mitjans dels anys 50. Aquesta preuada espècie es ven directament als clients, sense passar per subhasta.

Patró Major: Joan Massaguer Martinoy

Membre del GALP Costa Brava: Si

Representant del GALP Costa Brava: Pere Estradera, president

Ubicació: Carrer Ter Vell, 22. 17259 l’Estartit, Girona

Telèfon: 972 75 01 25

Web: pàgina de la Generalitat de Catalunya

HISTÒRIA

 L’Estartit  apareix documentat per primera vegada al segle XVlll quan ja havia disminuït l’activitat de la pirateria turca i barbaresca sobre les costes catalanes. El 1757 consten una vintena de cases amb la pesca i l’agricultura com a activitat principals de l’Estartit. Fins a mitjans del selge XX, el desenvolupament del municipi va està estretament vinculat a l’activitat marítima a través del port que permetia la sortida per mar dels productes típics del municipi com l’arròs, el blat, el vi i l’aiguardent, que es dirigien a grans mercats com el de Barcelona. Es desconeix l’inici de la Confraria de Pescadors de l’Estartit, però acumula anys d’història. El Baix Ter també es caracteritza per la pesca de l’angula que els pescadors bascos, establerts a Torroella de Montgrí a mitjans dels anys 50, van importar en aquesta zona i es van associar a la Confraria de Pescadors de l’Estartit. L’Angula del Ter es pesca amb bussó, un art de pesca específic per capturar els exemplars menors de 10 cm. Aquestes espècies arriben del Mar dels Sargassos després de milers de quilòmetres de viatge. La Confraria de Pescadors de l’Estartit actualment no té subhasta pròpia i les embarcacions van a vendre a la llotja de Palamós.

ACTIVITAT QUE DESENVOLUPA

La flota pesquera de l’Estartit està composta per 10 embarcacions.

Arts Menors: 10 embarcacions

La Confraria de Pescadors de l’Estartit també compta amb 5 llicències per a la pesca de l’anguila, tot i que no tenen embarcacions perquè les arts de pesca es col·loquen directament a l’aigua.

ESPÈCIES

Les espècies més significatives que es pesquen a l’Estartit són: sípia, orada, llobarro, anguila, sonso i llagosta.

COMERCIALITZACIÓ I SUBHASTES

La Confraria de Pescadors de l’Estartit no té subhasta pròpia. Les embarcacions d’arts menors venen les seves captures, de dilluns a divendres, a la subhasta de tarda a la llotja de Palamós. Els pescadors d’anguiles fan venda directe amb els clients.

PROJECTES FINANÇATS A TRAVÉS DEL GALP

La Confraria de Pescadors de l’Estartit no ha finançat cap projecte a través del GALP Costa Brava.

PLANS DE GESTIÓ i COGESTIÓ

La Confraria de Pescadors de l’Estartit forma part de quatre plans de gestió per a millorar la sostenibilitat al litoral nord de Catalunya i és membre de Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà.

• Pla de Gestió de la Sèpia. Contempla la regulació de les arts de pesca, una aturada biològica d’un mes i la incorporació del sector recreatiu per tenir constància de totes les captures a l’hora de prendre decisions. L’inici de la tramitació del Pla de Gestió de la Sèpia al Golf de Roses i a la Badia de Pals va ser el setembre de 2018 i es va concloure la redacció el febrer de 2020.
• Pla de Gestió de l’Anguila. Contempla actuacions de millora de la connectivitats de les conques, millora de la qualitat de les aigües, actuacions de lluita contra espècies exòtiques, actuacions de repoblació de les conques i l’elaboració anual dels protocols de seguiment tècnic-científic i de repoblació, d’acord als requeriments del PGA, per a cadascuna de les confraries autoritzades a la pesca de l’angula.
• Pla de Gestió de Sonso. Contempla que la sortida i entrada de port, així com el desembarcament i la comercialització de les captures només es pot efectuar en els ports i llotges de Blanes, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, l’Estartit, Arenys, Badalona i Barcelona. D’altra banda, en aplicació de les mesures de reducció de captures, s’estableixen quotes de captures màximes que no poden ser superades per les embarcacions.
• Pla de Gestió de la Llagosta. Contempla la talla mínima de les captures de llagostes que han de tenir almenys 9 centímetres de cefalotòrax.
• Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà. Els Departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament de Territori i Sostenibilitat han treballat conjuntament per implementar un nou model de governança en l’àmbit marí de l’espai natural protegit inclòs dins la Xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà. La Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà es va constituir l’1 de febrer de 2019. Es tracta d’una taula vinculada al Consell Català de Cogestió Marítima per donar resposta a la voluntat del territori de millorar la gestió i ordenació dels usos i activitats i compatibilitzar-los amb la conservació del patrimoni natural a través d’una gestió més participativa. Hi participen 73 entitats entre societat civil, comunitat científica, administració pública i entitats d’economia blava i activitats al mar.

COL·LABORACIÓ AMB EL MÓN CIENTÍFIC

La Confraria de Pescadors de l’Estartit col·labora activament amb el món científic per millorar l’estat de les espècies de la Mediterrània Nord-Occidental. 

• Projecte Sèpia. Projecte impulsat per el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, biòlegs i els pescadors artesanals de l’Estartit per a la recuperació de la sípia al Golf de Roses i la Badia de Pals. Els ous de sípia capturats accidentalment per els pescadors, es conserven en incubadores i es retornen al mar col·locats en sepieres per garantir-ne al màxim la supervivència i la repoblació aquesta espècie.

RELACIÓ AMB LES LÍNIES DE TREBALL DE L’ESTRATÈGIA MARÍTIMA DE CATALUNYA 2030

 El Pla Estratègic 2018-2021 pretén treballar a l’entorn de cinc objectius:

1. Millorar la recopilació de dades i l’avaluació científica.
2. Establir un marc de gestió pesquera basat en els ecosistemes.
3. Desenvolupar una cultura de compliment i eliminar pesqueres il·legals, no declarades i no reglamentades.
4. Donar suport a les pesqueres sostenibles a petita escala i a l’aqüicultura.
5. Incrementar la solidaritat i la coordinació al Mediterrani.

En aquesta línia, la Confraria de Pescadors de l’Estartit contribueix en:

• Marviva – Upcycling the oceans. Un projecte d’economia circular de la Fundació Ecoalf, únic al món, que recull residus del fons marí per transformar-los en fil de primera qualitat.

• Marina Litter. Ajut del Departament d’Agricultura de la Generalitat (juliol 2020) adreçat a les quatre Federacions de Confraries de Pescadors catalanes per consolidar un sistema de recollida de deixalles marines a la totalitat del litoral català.

 ACTIVITATS AL PORT I A LA CONFRARIA

La Confraria de Pescadors de l’Estartit no realitza cap activitat habitual al port, però de manera puntual realitza tallers mariners. També celebren festivitats com la del Carme, patrona dels mariners i la gent del mar, amb una processó marinera.