L’Associació GALP Costa Brava és una entitat de recent creació, l’any 2016, que engloba 11 dels 20 municipis de la franja litoral de la província de Girona (Roses, L’Escala, l’Estartit, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Cadaqués, Llançà, Tossa de Mar i El Port de la Selva).

Un territori on  l’activitat pesquera ha tingut un gran pes en el passat i, tot i que el turisme s’ha imposat com a principal activitat econòmica els darrers anys, encara es conserva arreu i ha deixat una empremta que perdura en la seva gent, en el seu patrimoni cultural i natural, en els seus carrers i en les seves tradicions.

Aquesta Associació es marca com a objectiu  recuperar i diversificar aquesta activitat econòmica i, alhora, adequar-la a les necessitats actuals. En parlem amb la seva gerent, Anna Masdeu:

–    Per als qui no coneixen l’Associació, ens pot fer cinc cèntims de la feina que estan fent al territori? 

El GALP Costa Brava gestiona els ajuts provinents del Fons Europeu Marítim i de la Pesca destinats al desenvolupament local del territori pesquer de la Costa Brava a través de l’Estratègia de Desenvolupament Local Participativa 2021-2023, sorgida d’un procés participatiu amb les entitats públiques i privades del territori.

L’objectiu principal d’aquesta Estratègia és fomentar l’activitat pesquera sostenible a la Costa Brava a partir de la protecció del medi marí i els recursos marins i pesquers, i impulsar iniciatives que aportin valor als municipis litorals gironins que, tradicionalment i actualment, viuen de la pesca extractiva.

Per aconseguir aquests objectius, l’Associació vol dirigir els esforços en tres àmbits: augmentar la competitivitat i sostenibilitat del sector pesquer, conservar i garantir els ecosistemes marins i els recursos pesquers, i fomentar el desenvolupament local sostenible dels municipis pesquers.

L’Associació compta amb la participació de les 11 confraries de pescadors del litoral gironí, la Federació Territorial de Confraries de Pescadors, l’Ajuntament de Roses, l’Ajuntament de Llançà, l’Ajuntament de l’Escala, la Fundació Promediterrània, l’IRTA, l’estació nàutica de Roses – Cap de Creus, i Pescadors de Roses Planta d’Envasat, S.L. ; i part de la seva tasca és continuar creixent en nombre d’associats amb l’objectiu que els projectes de desenvolupament local sorgeixin de les sinergies i col·laboracions en el marc de la pròpia entitat.

La Costa Brava és un territori molt actiu, amb persones i entitats molt compromeses amb el desenvolupament local sostenible, i el GALP Costa Brava intenta participar en totes les iniciatives engegades des del territori per contribuir a què els projectes puguin rebre finançament. Algunes iniciatives destacades són: la Taula de Cogestió marítima del litoral del Baix Empordà, la Xarxa Tràmec, la Candidatura Costa Brava Reserva de la Biosfera, la Carta Europea de Turisme sostenible al Parc Natural del Cap de Creus, Viles Marineres, l’Ateneu Cooperatiu de Terres de Girona i la Càtedra de Salut Humana i Oceans de la UdG.

–    Un tasca que, com bé ha dit, implica múltiples entitats: pescadors, Confraries,  institucions, associacions, empreses … amb objectius i característiques dispars.  Com es gestiona aquesta diversitat? 

Com ja he comentat, a la Costa Brava, tant les persones com les entitats públiques i privades estan compromeses amb el desenvolupament sostenible del seu territori. Tots els actors tenen el seu lloc i s’han de respectar els uns amb els altres, cedint en cas que sigui necessari. La gestió d’aquesta diversitat es basa en treballar amb tots ells, fent molts quilòmetres per reunir-nos amb totes les parts, conèixer el territori de pam a pam i a tots els agents locals que participen activament en el desenvolupament del territori. Es tracta de fer una feina pedagògica diària i tractar amb tothom amb molta psicologia i prudència, conèixer molt bé tots els agents, les persones, les fortaleses de tots ells i teixir el mar d’oportunitats entre tots, sempre basant-nos en la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Sens dubte, una feina on tots som necessaris!.

–    Un dels objectius que es fixa l’Associació és posar en valor els productes pesquers de proximitat. Quines actuacions s’estan treballant en aquest sentit?

El sector primari sempre ha tingut un valor imprescindible en tots els territoris.  En el litoral, el sector pesquer ha contribuït directament a la prosperitat dels municipis, generant llocs de treball directes o indirectes durant generacions i generacions. El peix que arriba a les llotges diàriament, fresc, quan arriba al consumidor final no es diferencia del peix que ha arribat d’altres punts del món, es perd la traçabilitat i en conseqüència el seu valor tant econòmic com social. Des de l’Administració catalana es porta molts anys treballant per valoritzar el producte agroalimentari local, i a hores d’ara tothom reconeix els vins catalans, els olis de la Terra Alta o la vedella de Girona. No passa el mateix, però, quan es parla de peix i marisc de proximitat, de peix de llotja. A Girona tenim 11 Confraries, de les quals 7 tenen llotja i subhasta de peix cada dia, són el punt d’entrada de moltes espècies capturades amb “arts de pesca” diverses i curioses ben desconegues per la població en general i, en alguns municipis pesquers, també per la població local. Es poden pescar més de 150 espècies diferents i sempre arriben a les nostres peixateries les mateixes, fent que es sobrepesqui per aconseguir cobrir la demanda del consumidor que sempre menja les mateixes espècies: lluç, rap, llenguado, etc.  Posar en valor el producte pesquer significa treballar en totes les baules de la cadena de valor del peix, des del pescador  fins al consumidor. Tenim molt feina per fer i estem treballant a molts nivells per aconseguir arribar a tots els agents.

–   D’aquí va sorgir, l’any 2018, el “Manifest per la Promoció de productes pesquers de proximitat dins de la Dieta Mediterrània”. Què es pretén amb aquesta iniciativa? 

Exactament. Aquest Manifest va sorgir després d’haver tingut algunes trobades amb Grups d’Acció Local pesquers de la subregió Nord-occidental del mar Mediterrani (Comunitat Valenciana, Illes Balears i Pitiüses, França i Itàlia). Tots coincidíem en la importància que el producte pesquer té en la nostra dieta, essencialment mediterrània, rica en cereals, fruita, verdura, peix i oli d’oliva. Dieta de proximitat podríem dir. D’aquí va sorgir un projecte de cooperació transnacional on participem 6 Grups d’Acció Local pesquers i la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Aquest Manifest és el lligam entre tots nosaltres, donat que es descriuen accions que ens em compromès a engegar en els propers anys en el marc del FEMP 2014 – 2020. Estem creant els fonaments d’una “Xarxa de Grups d’Acció Local Pesquers de la subregió Nord-occidental del mar Mediterrani” que pot ajudar al sector pesquer del Mediterrani a defensar els seus interessos davant la Unió Europea, i a contribuir al desenvolupament local sostenible dels municipis del Mediterrani que van patir el “boom” turístic descontrolat a partir dels anys 50 del segle XX.

–   La conservació dels ecosistemes marins, és un dels altres eixos de treball de l’entitat. Com es pot compatibilitzar una activitat econòmica com és la pesca, amb la preservació del medi? Parlem doncs de pesca sostenible? Algun exemple? 

Els mars i oceans són ecosistemes  “resilients”, però ja no podem seguir abusant de la seva generositat.  Els científics fa anys que recomanen posar fre a totes aquelles activitats descontrolades que es realitzen en el medi marí, i no parlem només de la pesca professional, sinó també de la recreativa, de les activitats subaquàtiques descontrolades, de l’excés de transport marítim al Mediterrani, de les extraccions, de l’abocament de residus terrestres al mar…. i un llarg etcètera. Els ecosistemes marins i oceànics reclamen un tracte especial, com els ecosistemes terrestres, tant de la fauna com de la flora. El pescador ha entès el missatge, ha vist la davallada en les captures, és conscient que l’època d’inversió en motors més potents i l’obtenció de grans captures ja no és el camí per mantenir la seva activitat. La flota gironina s’ha reduït en més d’un 30%, els que queden volen fer bé les coses i fa molts anys que treballen amb els científics per reconduir la situació. Malauradament hi ha altres factors que han afectat la reducció de les captures i la mida de les espècies, com pot ser l’augment de la temperatura de l’aigua marina, la contaminació, l’aparició d’espècies invasores, etc.

Estem en un moment molt dolç pels Grups d’Acció Locals pesquers catalans perquè estem essent testimonis de la implementació d’un nou model de governança de la pesca basat en la cogestió pesquera amb l’aprovació del “Decret sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya”. Un  model impulsat des del Govern de Catalunya el passat mes de juny, de la mà de la Federació Nacional Catalana de Confraries, les federacions territorials i confraries de pescadors. El President de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, n’Antoni Abad, és també el president del Grup d’Acció Local pesquer de la Costa Brava, fet que ens permet estar molt ben assabentats de cóm s’implanta al territori pesquer aquesta cogestió. Amb aquesta norma les pesqueres catalanes dins l’àmbit competencial de la Generalitat seran gestionades per comitès de cogestió integrats per representants del sector pesquer, científics, Administració i societat civil (tercer sector ambiental), tots amb el mateix poder de codecisió. En paral·lel, s’estableix un sistema innovador de gestió de l’esforç pesquer basat en la regulació dels dies de pesca anuals i es preveuen programes socioeconòmics específics per la pesca.

Girona va ser capdavantera en la implantació de models de gestió pesquera com són la cogestió del sonso i la de la gamba a Palamós, i en la implantació de diverses iniciatives de vedes espacials permanents al seu litoral.

A data d’aquesta entrevista s’està implantant la taula de cogestió de la sèpia i el calamar de les badies de Pals i Roses, la taula de cogestió de la llagosta i la taula de cogestió del peix blau de Girona.

–    Amb una convocatòria ja tancada, i una segona en marxa, quin impacte s’ha tingut sobre el territori?

Actualment estem en ple procés de selecció dels projectes que rebran un ajut aquest 2019. De les 40 sol·licituds presentades, i tenint en compte el pressupost disponible (360.000€), tan sols podrem finançar la meitat de projectes.

Si parlem de la convocatòria del 2018, el grup va finançar 34 projectes, 26 dels quals ja estan executats i, els 8 restants, s’estan executant a data d’avui.

La Costa Brava és un territori molt actiu, motiu pel qual no està acostumat a rebre subvencions provinents d’Europa,  com  si passa als territoris rurals. Aquests dos anys hem superat les expectatives, i de cara als propers anys augmentarem el nombre de sol·licituds, complicant-se així el procés de selecció de les millors propostes. És per aquest motiu que hem de treballar perquè les propostes de projectes sorgeixin dels membres de la mateixa Associació en consens, i anar així cohesionats, evitant duplicitats i possibilitant el finançament del màxim de projectes estratègics pel sector pesquer i el seu territori.

–    A Catalunya hi ha dos Grups d’Acció Local de Pesca en funcionament, el de la Costa Brava i el de les Terres de l’Ebre. Treballen conjuntament en alguna iniciativa? com es coordinen? 

Els dos Grups d’Acció Local pesquers de Catalunya tenim una relació molt estreta, i malgrat les diferències entre els nostres territoris, treballem sobretot per impulsar el sector pesquer català. Com he comentat anteriorment, el meu President és a l’hora el President de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, i el Secretari del GALP Mar de l’Ebre és a la vegada el Secretari de la mateixa Federació. Això es tradueix en una cooperació en molts casos coordinada des de la mateixa Federació, i amb una mirada transversal per impulsar a tot el sector pesquer català. Sota el meu parer, els GALPs haurien de convertir-se en l’oficina tècnica de projectes del sector pesquer i dels seus territoris, i hauríem de treballar plegats en aquest sentit GALP Costa Brava, GALP Mar de l’Ebre i la Federació Catalana de Confraries.
Fins al moment han sorgit dues iniciatives de col·laboració, que s’han articulat en forma de projectes de cooperació:

–    La creació i consolidació de l’Associació Catalana de Dones de la Mar.
–    L’intercanvi d’experiències entre Euskadi i Catalunya per optimitzar la pesca d’encerclament (peix blau).

–    Aquests són exemples de cooperació a nivell nacional. I a nivell internacional, tenen algun projecte en marxa?

Des de l’Associació estem treballant en la creació de la “Xarxa de Grups d’Acció Local pesquers de la subregió del Mediterrani Nord-occidental”, una  iniciativa on participen Grups d’Acció Local de Menorca, Eivissa i Formentera, del Sud de França i de l’illa de Sardenya.

–   I si parlem de futur, quins són els objectius per aquest 2019?

Aquest 2019 ens centrarem en fer créixer l’Associació -incorporant membres actius per impulsar nous projectes i aconseguir els objectius fixats-; consolidar-nos com un agent transversal al territori; i seguir contribuint al desenvolupament sostenible i a l’Economia Blava de la Costa Brava.

Pel que fa a cooperació, i conjuntament amb el GALP Mar de l’Ebre i la Federació, estem treballant en la gestació de dos projectes destinats a la pesca d’arrossegament i d’arts menors.

Via: https://www.ajuntamentimpulsa.cat/ca/entrevista-a-anna-masdeu.aspx